RECORREGUT   
Bon dia i bona hora per a tastar l’asfalt del Circuit de Catalunya de Montmeló. Bon dia perque tot i que feia sol la temperatura era agradable, bona hora perque la inhabitual però encertada hora d’inici de les curses  (11:00h.) va fer que força gent s’acostés a aquest gran recinte del Vallès per passar un matí de diumenge agradable, en familia i sobretot SOLIDARI, ja que els 10 € de la inscripció anaven destinades integrament a la Fundació Esclerosi Múltiple. Les moltes activitats lúdiques per als més menuts (castells inflables, area de jocs, globos, musica) van fer que s’aplegués més de 5.000 persones al Circuit, de les que 1.500 vam participar a les diferents curses programades per aquell matí (3.000m, 10.000m, cura de patins...).
   El recorregut era el mateix que fan els cracks de la F1, però sense cotxe. A la cursa de 10.000 s’havia de fer dues voltes al circuit gran, per tant s’havia de preparar bé la estrategia a seguir.
   J L’ elecció dels “pneumatics” era clau, la temperatura de l’asfalt podia donar problemes als ultims metres de la cursa, a  l’spring final la sola de les sabatilles havia d’estar en perfecte estat per fer podi  J.
   Malgrat es pugui pensar el contrari, no era un recorregut suau, sinó que al llarg del circuit hi havia tres pujades no molt fortes però sí força llargues. Si això ho multipliquem per les dues voltes en total tenim sis pujadetes en tota la cursa (amb les respectives baixades, es clar) que feien el recorregut mes amè, ja que tot i la gràcia que té còrrer pel circuit no deixa de ser un recorregut monòton sobretot la segona volta...

SENSACIONS  11:30h. del mati tot a punt, pulsometre en marxa, crono a zero,  escalfament previ acabat i: Pum, tret de sortida i tots a còrrer. Objectiu: Si em sento comode fer l’atac a baixar de 50’ per ser un sub 50’Com sempre el ritme una mica fort d’inici ì les pulsacions es disparen una mica, però de seguida agafo el ritme i, també com sempre, decideixo ser un xic conservador. El fet de ser dues voltes permetia tenir una molt bona  referència de cara a afrontar la segona meitat de la cursa. Després de fer tota la recta principal i fent el primer revol cap a la dreta, ja es veu que ve de pujada. Una pujada llarga on deicideixo agafar-m’ho amb calma. Tot gaudint dels diferents racons i zones del circuit a vista de pilot, agafo el ritme habitual dels entrenos i em distrec amb la contemplació del circuit i centrantme amb el traçat correcte de les curves, evitant fer més metres dels necessaris (que tot suma). Després de la pujada, la baixada...que permet recuperar de l’esforç, però trenca el ritme. Segona pujada amb la seva corresponent baixada i tercera pujada amb la baixada final que encara la recta de meta, completant la primera volta amb un registre de 25:40 aproximadament. Saludo el meu fill Roger que està en braços de son avia mentre faig “posses” per les fotos que em fa el meu pare..Click, click. Lluuiiiiissssss fotooooo.!!!! 
   Em torno a centrar en la cursa i com que vaig comode (que no sobrat) decideixo intentar cumplir amb l’objectiu de baixar dels  50 minutets...encara que tregui el fetge per la boca... tot i que no sera fàcil, ja que  al ritme acutal estic 1’:20” per damunt.
  Doncs res, al ataque, passo per l’avituallament i agafo una d’aigua, faix uns glops i a seguir. Pujo lleugerament el ritme però de seguida bé la pujada i redueixo, a mes sembla que apunta flato a la part dreta...Decideixo mantenir el ritme de la primera volta per evitar el flato i aprofitar les baixades per accelerar i fer un ultim kilometre a mort, amb flato o sense... La tàctia no funciona massa perque augmenta el flato, pero segueixo a igual ritme, apretant una mica la part dreta amb la ma per evitar mals majors....Quilometre 7, encara?  Miro el crono i no vaig malament i m’animo, tot i que he d’anar mes ràpid. Marca del 8è quiòmetre: estic per sota dels 50’, perfecte, només queden dos mil metres de res però comença l’ultima pujada. La faig al ritme habitual i quan comença la part plana canvio de ritme i començo a avançar corredors...vinga que ja bé la baixada... miro el rellotge i sembla que vaig bé, pero no se exactament quan queda ni si podre mantenir el ritme....segueixo baixant cap a  la última corva i vaig avançant alguns corredors mes. Recta final, per fi, ja veure la bandera de quadres negres i blancs (ja tinc alucinacions i crec que sóc en schumaher). Que llarga es la recta de tribuna, no s’acaba mai, comencen a fallar les forces i vaig mirant el crono i això m’ajuda a seguir patint una miqueta mes...Torno a saludar en Roger amb l’avia i sorpreng al pare que gairebé no em pot fer la foto, ja que m’esperava més tard....i ja hi sóc, passo per la catifa d’arribada que fa pitar el xip que duc a la sabatilla i aturo el crono, miro i Siiii, Siii, Siiiiiii.....temps final: 0:49:33. He baixat dels 5 minuts/Km I al primer intent…...